Hem estirat més el braç que la màniga?

Jordi Serrano.

Hi ha frases com aquesta que han fet fortuna. Sembla que, a més, tots hi hàgim d’estar d’acord. Deixeu-me discrepar, és que si no discrepo no em sento bé, per seguir la corrent no cal escriure. Crec que és una frase que està carregada d’ideologia reaccionària i que segurament és capaç d’expressar alhora moltes mentides. Intenta amagar-nos el fet que hi ha culpables de la crisi i el que és pitjor, ens vol fer creure que el culpable ets tu amic lector i jo. Quina barra!

Hi ha persones que tots coneixem que han estirat més el braç que la màniga, uns perquè quan ja tenien 32 anys han decidit viure junts i comprar-se un pis (potser s’han precipitat i el que havien de fer era esperar-se a tenir 60 anys i llavors anar a la Clínica Dexeus a veure si podien tenir un fill), altres perquè es van comprar un cotxe una mica més gran del que es podien permetre i els de més enllà simplement perquè se’n van anar de vacances a un país llunyà amb un crèdit, quan el que havien d’haver fet era anar-se’n a un càmping de la costa.

És veritat que hi ha gent normal que ha pecat, però cal dir-ho, la penitència per a aquesta gent “normal” ha estat dura. El de les vacances ara no surt de l’àmbit de la T-10, el que es va comprar un 4×4 se l’ha venut i la parella d’enamorats que es van precipitar comprant un piset, resulta que s’han quedat a l’atur i no poden pagar la hipoteca. El banc s’ha quedat el pis, viuen a casa els pares d’ella i encara deuen 150.000 euros. És a dir, tots aquests d’una forma o altra pagaran. Per tant cap d’aquests té la culpa de la crisi.

Hi ha un altre tipus de gent que han fet el mateix, per exemple, els hedge funds (per exemple el Centaure Capital, on treballava José M. Aznar) que demanaven crèdits per valor de 100 vegades el seu capital, els Sanahuja (Sacresa) que tenien crèdits per valor de 6.000 milions d’euros és a dir, 1 bilió de pessetes i que òbviament s’han declarat en fallida i no pensen pagar als bancs i caixes que els han deixat els darrers 1.800 milions, o els gestors dels grans bancs i empreses de qualificació de riscos que van fer tota mena de trampes fins i tot contra els seus propis clients. Tots aquests van estirar més el braç que la màniga i quan no han pogut pagar, no els passa res!, nosaltres paguem per ells. Això és el que estem pagant tots mitjançant molts mecanismes, un d’ells anomenat “Farem pagar i Recaudarem tot el que Ordenem al Poble” (FROP)

Ni paguen res, ni pensen pagar res i a més un cop passat el primer ensurt, ens diuen a la resta que hem estirat més el braç que la màniga, que cal fer sacrificis. Quina barra!!!!! Dec ser molt ingenu, però algun d’aquests no hauria d’anar a la presó?

Extret de la seva pàgina web.