Blat, fam i tonteria

Marçal Sintes.

És una notícia que ha aparegut en un racó del diari i en les cues dels programes informatius: un equip d’investigadors britànic ha aconseguit desvelar el complex codi genètic del blat, en concret de la varietat ‘chinese spring’. Això ha de permetre en el futur millorar la resistència d’aquest cereal a les malalties i també augmentar-ne la seva producció. Els progressos que s’han aconseguit fins ara ho han estat barrejant varietats de forma tradicional.

No és una anècdota. El blat constitueix la base de l’alimentació de més d’una tercera part de la població mundial, la qual continua creixent, el que farà, es calcula, que la producció hagi d’augmentar d’un 50 per cent en 40 anys. Un blat més resistent i de cultius més quantiosos podrà ser accessible per a molta més gent i a uns preus més baixos, el que, sens dubte, és una notícia fantàstica per als milions i milions de persones del planeta que moren de gana o pateixen malnutrició.

Carta Oberta a la Consellera de Salut Molt Hble. Sra.Geli

Josep Pàmies.

L´Stevia es una planta que per si sola desmuntaria el negoci brut del Aspartamo (edulcorant químic i de producció transgènica) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines també de producció transgènica.En els enllaços que ha continuació adjunto hi trobaran la historia inconfesable del Aspartamo: www.dsalud.com i http://fon.gs/mentirasespartamo.

Per tots aquests motius vaig decidir cultivar , regalar i vendre Stevia ,amb els resultats de coacció administrativa, que en la carta oberta a la Consellera de Salut denuncio i que a continuació adjunto:

Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l’alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.

A nivell personal des de fa una pila d’anys intento recuperar per l’alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades males herbes totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d’aquestes “males herbes” que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut.