Ja se sap que la premsa diària escrita no passa per bons moments. La caiguda de les vendes i de la publicitat a causa de la crisi erosiona el seu compte de resultats. Algunes de les icones del bon periodisme, com el francès Le Monde, estan en el camí de perdre les seves senyes d’identitat. Sembla seguir les empremtes del seu exquisit col·lega anglès The Times, que després de canviar de propietari va perdre la flegmàtica imparcialitat que tanta fama li havia donat.
En moments d’estretors financeres la competència per incrementar la quota de mercat s’intensifica. Cada rotatiu utilitza tots els artificis comercials possibles per guanyar llocs en la classificació per volum de circulació, sabent que amb això no només milloren les seves vendes, sinó també l’atractiu per als anunciants. Una prova d’això són les nombroses vaixelles, coberteries, col·leccions de joies i altres estris amb què premien la fidelitat. I les ofertes als subscriptors es multipliquen.
En aquesta guerra comercial alguns arriben a clavar cops baixos. Com ha passat als EUA, on la batalla entre The New York Times, amb el seu màxim responsable, Arthur Sulzberger, i el Wall Street Journal, propietat de Rupert Murdoch, per aconseguir el lideratge de tirada, que encara conserva el primer, és èpica.
Opinions Digitals 
