Com bastir una gran Coalició Independentista?

Daniel Solano.

Bastir una Gran Coalició Independentista i Transversal és difícil i és lògic que en els moments previs a la seva materialització apareguin tensions. Però les directives de totes les entitats implicades en aquest necessari objectiu d’unitat haurien de vetllar per facilitar l’entesa el més ràpid possible per esvair les desconfiances, els dubtes i les malfiances.

Es evident que tothom ha comés errors durant el procés de configuració d’aquesta gran plataforma. Treballar en equip sempre és una feina complexa. Per aquest motiu cal que tothom faci autocrítica i evitar les caces de bruixes internes, que no duen enlloc i debiliten les seves formacions. També cal preguntar-se quina responsabilitat tenen aquí les directives de Reagrupament i Solidaritat en la generació de les tensions, donat que fins el moment, per un joc d’orgulls i desconfiances, no han estat eficients a l’hora de concretar la seva aliança d’una manera ràpida, neta i concisa.

Si Solidaritat Catalana i Reagrupament, juntament amb les altres entitats independentistes, basteixen una Gran Coalició, no cal patir per possibles inflitracions o traïdories, perquè els uns es vigilaran als altres i la plataforma es compactarà per sí sola tan bon punt els bons resultats comencin a arribar. No imagino millor sistema de control intern que una plataforma tan diversa.

Amb Espanya es negocia a l’africana

Daniel Solano.

Si cridem ‘Independència’, Espanya ens donarà ‘federalisme’. Si demanem ‘federalisme’, Espanya ens donarà ‘autonomia’. És de calaix. Quan es negocia amb africans, un sempre demana més del que vol i després regateja. Es el que han fet els espanyols amb nosaltres. Ens han rebaixat més l’estatut actual que l’anterior, per tal que tot quedi igual que estava.

Com dèiem, amb els espanyols es negocia a l’estil africà, perquè aquesta és la seva cultura. Són europeus només per a rebre subvencions. Per a la resta, segueixen sent africans. Recordem que van estar sotmesos durant vuit segles als àrabs. Cal ‘regatejar’. No han anat mai al Marroc els nostres representants? Què fan negociant amb els espanyols a l’estil alemany?

Espanya regateja i espera que nosaltres fem el mateix. I després, una vegada s’arriba a un acord, cal no pagar fins que no ens donin allò pactat. Amb precaució i desconfiança. Així es negocia a l’Africa. No ho sabien? Si ho haguèssin preguntat als bascos… Ells això fa anys que ja ho varen entendre. I per això Espanya no els ha pres el pèl.