Peralta, Rita i la furgoneta espia

Xavi Sarrià.

Tot aquest assumpte de la furgoneta espia que ens va enviar el delegat del govern al País València, Ricardo Peralta, em posa de mala llet. Perquè potser sembla un acudit que la totpoderosa Rita Barberà es creguera víctima d’escoltes il·legals quan en realitat ens espiaven als qui presentàvem el documental ‘Més enllà del mur’ sobre l’experiència de Pau Alabajos, Cesk Freixas, Nabil i nosaltres mateixos en la brigada musical que vam viure a Palestina. Un acte que, per cert, es va realitzar en una sala universitària oberta al públic i que va comptar amb la presència de David Segarra, integrant de la Flota per la Llibertat.

I sí, sembla un acudit. Però no fa gràcia. Perquè ara va i resulta que la polèmica que protagonitzen el PSOE i PP se centra, exclusivament, en si uns espiaven als altres en motiu d’aquest forat sense fons de corrupció anomenat Gürtel. De les escoltes il·legals al nostre acte, res de res. Del possible seguiment policial a David Segarra, res de res. De la criminalització que aquest fet suposa, res de res.

Benvingut a casa

Article sobre David Segarra, periodista valencià que estava en la flota de vaixells que va abordar l’exèrcit israelià la setmana passada.

Xavier Sarrià.

Acabes d’arribar a casa. En teníem ganes. Moltes. Han estat hores i hores de patiment, d’espera, de no saber res de tu. Viatjaves en aquella flota carregada amb tones d’ajuda humanitària. Aquella flota que un dels exèrcits més poderosos del món va assaltar a sang i foc. No van donar massa explicacions. Éreu terroristes, van dir. I això els ha deixat en evidència. Saps? Quan els el conflictes traspassen els titulars de premsa i et toquen de prop, ratifiques la brutal injustícia que els sustenta.

Aquest cop no parlaven de les xifres fredes d’un conflicte enquistat en les nostres misèries. Aquest cop parlaven de tu. I t’hem vist a tots els noticiaris. Amb el teu rostre ferm. Amb la samarreta de ‘País Valencià’ que tu mateix vas dissenyar. A tu, el nostre amic i company de batalles compartides als carrers del Carme o Russafa o Benimaclet o qualsevol altre barri de la nostra València resistent. O a la redacció d’aquell diari humil però heroic anomenat L’Avanç. Tu has estat testimoni. Ulls, orelles i boca. I ens has explicat que els soldats d’elit arribaren de matinada. Que dispararen abans d’assaltar el vaixell. Que et xiulaven les bales a prop. Que malgrat estar visiblement acreditat com a periodista, t’insultaren, et colpejaren i t’amenaçaren. Que vas veure molts ferits. I morts.