Bous

Vicent Partal.

Crec que només he anat a una correguda de bous en la meua vida. Jo era un xiquet i mon pare em portà a la plaça. Recorde els colors de forma agradable però també la repulsió íntima que em va provocar la sang. Encara avui veig un dels bous arrossegat per la plaça del carrer Xàtiva per uns cavalls que em semblava que li torçaven el cap mentre la sang tacava la sorra.

Potser per això vaig signar la ILP per a prohibir les corregudes de bous al Principat. Un dia, a l’Illa, em vaig trobar una parada i una senyora que em demanava si volia signar per a que les prohibiren. Vaig dubtar un segon perquè els bous, en la seua versió de carrer, formen part de la meua cultura i són defensats pels meus amics. I vaig dubtar també perquè a mon pare li agraden molt. Però el dubte es va esvair quan em va vindre al cap aquella imatge de xiquet a la plaça de València que no he oblidat malgrat els anys que han passat.

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

Vicent Partal.

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l’ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres.

La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d’arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l’ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S’ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d’un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d’independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l’altre estat, amb l’estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny.