Nou intent de procés de pau

Joan Brunet.

El president dels EUA ha tornat també de vacances. Davant seu té oberts diversos fronts. L’un, les “noves” negociacions per a l’establiment d’un procés de pau entre israelians i palestins que hauria de posar punt i final a la llarga història d’un conflicte complex, que ha fet massa víctimes, destruït projectes i generat odis difícils de reconduir. Ningú no dubte que la millor notícia que es podria derivar d’aquestes converses que avui mateix s’han encetat a Washington, seria la de l’assoliment d’acords que assentessin les bases per la creació de l’Estat Palestí. Una condició, aquesta, necessària encara que no suficient per pacificar la zona.

Obama està disposat a complir les promeses electorals. En especial la de recuperar el prestigi dels EUA com a un element cabdal a l’hora de poder contribuir a la pacificació de conflictes que afecten a punts molt calents del planeta i en els quals decisions adoptades per anteriors administracions nordamericanes, han estat determinants en l’evolució d’aquests conflictes. Aquesta voluntat ja l’havia deixat clara Obama en el seu discurs de presa de possessió quan afirmava que “els Estats Units són amics de tots els països i de tots els homes, dones i infants que busquen un futur de pau i de dignitat” i que “estem llestos per assumir el lideratge per a fer-ho possible”. D’aquí també que estigui interessat en aparèixer, ara diplomàticament parlant, com a un actor actiu en l’escenari palestino-israelià. Més després de la recent “retirada” de tropes nordamericanes de l’Iraq que era una altra de les seves promeses electorals.

“Prepararnos para la siguiente”… guerra

Iñigo Urkullu.

“No hay memoria de lo que precedió ni tampoco de lo que sucederá habrá memoria en los que serán después”.  Esta sentencia algo críptica se puede leer en el Libro del Eclesiastés del Antiguo Testamento. Hace ya varios cientos de años que quien pergeñara esta reflexión abandonó este mundo, confiado en que le esperaba otro mundo mucho mejor que el que le había tocado por suerte vivir… Algo, por cierto, que todos vamos a tener la oportunidad de comprobar en propia carne, o quizás sea mejor decir, en espíritu propio. Pero, y volviendo a la reflexión del Eclesiastés, creo para muchas-os esta sentencia es libro de cabecera. Bien porque se creen con la suficiente habilidad y fuerza para reescribir la historia bien porque piensan que, en un mundo en el que vivimos a velocidad de difusor de fórmula 1, nada de lo que digamos va a ser tenido en cuenta.

Hoy Barack Obama va a dar por finalizada de forma definitiva –al menos, y valga la paradoja, de momento- la guerra de Irak. El Presidente de los Estados Unidos recibe en Texas a las últimas tropas de combate que estaban desplazadas a Irak.