El miratge dels catalanistes

Jordi Gomis.

Durant molts anys, allò que tots hem convingut a anomenar el catalanisme polític ha estat la ideologia predominant. Un catalanisme que no ha estat mai independentista i que pensava que es podia canviar Espanya amb pedagogia i paciència, el peix al cove i l'”anar fent”. El màxim exponent d’aquest corrent és el que fou durant 23 anys president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol.

Tal era el seu convenciment que calia fer de motor econòmic d’Espanya, altrament dit, locomotora d’Espanya, que l’any 1988 es firmava aquell famós acord dels quatre motors europeus (Baden-Württemberg, Catalunya, Roine-Alps i Llombardia) en què cada regió pertanyia a un Estat (Alemanya, Espanya, França i Itàlia), amb la filosofia que cadascun d’ells havia de tibar de l’economia del seu respectiu estat per construir una Europa forta. Doncs segurament ha estat així, cadascuna d’aquestes 4 regions de diferents països d’Europa, com a regions capdavanteres en cadascun dels respectius països en aspectes industrials i d’R+D, han funcionat com a autèntiques locomotores. Aquest acord dels 4 motors que es va firmar un llunyà 1988, ha estat bo per a Europa.