Responsabilitat

Eudald Carbonell.

Demanem als joves que es portin de manera responsable i carreguem sobre les seves espatlles molta de la nostra mala consciència. Davant la incertitud del que està passant ens refugiem en el nostre temps passat igual com l’estruç amaga el cap sota l’ala.

La crisi que vivim, que es de tipus econòmic, social, cultural i psicològic, en definitiva, de conducta, és deguda a la pròpia evolució de la nostra espècie, Homo sapiens. La responsabilitat és, per tant, intergeneracional, però en primer terme, dels qui estem a l’estructura de comandament dirigint i governant a tots els nivells.

Si acceptem aquesta responsabilitat com un acte conscient, i no com una forma de culpabilitat, serem capaços d’integrar-ho com espècie i corregir la manca d’autocrítica de totes les generacions que han assenyalat com a responsables del seus fets als qui els han precedit, o bé, als qui han engendrat.

Correbous

Eudald Carbonell.

Les cultures minoiques a l’ illa de Creta, fa més de 4.000 anys, ja jugaven amb els bòvids; era un espectacle que està representat en parets pintades i gerres de l’època. Després, innumerables cultures han fet amb els bous tota una sèrie d’animalades, fins arribar a l’actualitat. Tot això ens ha de fer pensar quin tipus d’espècie intel·ligent som.

Matar es quelcom que alguns humans hem fet sistemàticament. Jo mateix, quan era jove, anava ajudar a un escorxador. La veritat és que no era molt agradable. Matar animals no està prohibit, formen part de la nostra alimentació. Som omnívors i, per tradició, la ingesta de carn ha estat una constant els 3 darrers milions d’anys. Ara hi ha molts espècimens humans que es passen a un règim vegetarià; és lícit.

Torturar un animal vertebrat o invertebrat no te cap justificació; matar-lo per menjar forma part de la cadena tròfica i, per tant, alimentària. Ara bé, mantenir tradicions on es tortura mamífers no és saludable per a l’espècie. M’he plantejat què passaria si fos el revés i els homínids fórem torejats i morts pels bòvids. Sempre es bo posar-se al lloc d’un altre, se’n diu empatia.

Corporativisme

Eudald Carbonell.

Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.

Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.

La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.

Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.

La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.

Solidaritat amb consciència

Eudald Carbonell.

La crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.

Com és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria… Bé, tots som responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina a curt i mig termini.

Ara la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.

Dones compromeses

Eudald Carbonell.

L’evolució a través de la selecció natural ha comportat la complementarietat sexual humana entre mascle i femella. Aquesta és la informació que ens ha arribat a través de l’ADN i que ha construït els nostres fenotips. Homes i dones estem junts en el mateix ecosistema, i de les nostres relacions han sorgit cultures i civilitzacions fins arribar als nostres dies. Moltes vegades, en aquestes societats, hem pogut observar una asimetria en el comportament social entre els dos gèneres que encara perdura.

La complementarietat ha de ser un objectiu bàsic en l’evolució conscient i el progrés responsable. Per aquest motiu,. cal educar cap a la complementarietat estratègica.