L’humor. Ha, ha, ha. El nostre país és tot humor. Des de la placenta. Un servidor de vostès, al venir a aquest món, com que ja sabia de que anava el tema, en comptes de sortir plorant, va sortint rient. És així, és així. Humor i grans humoristes. Un dels meu favorits: Santiago Rusiñol. Quin paio! Abans de canviar de segle en deixa anar una de traca i mocador: “S’estranyen de l’altra vida i no s’estranyen d’aquesta”. Si és que… no calia crear la NASA.
Humoristes. N’hem tingut els millors, els millors. Ara és diferent. Ara tot és diferent. Mira, un cas. Un cas com un cabàs. Ja fa uns anys que s’intenta fer lloc a l’escena nacional. Es diu Joan Ferran, però el seu nom artístic és “El crostes”. Treballa de tant en tant, i sempre a cop de xiulet marcial. Au, xato, cap a dalt. No s’han de perdre el seu darrer número: “Jo també vull un documental”. En dos actes carnals, el virtuós, intenta explicar, primer, que no troba bé el documental Adéu, Espanya? de TV3 i segon reclama, irònicament, un documental sobre el federalisme. Per morir-se de riure.
Opinions Digitals 
