Una consulta, tres derrotes

José Antonio Donaire.

La consulta sobre el traçat de la Diagonal ja té veredicte. Ha guanyat la tercera opció de forma contundent i, a més, la participació ha estat anecdòtica. El 80% dels vots han optat per la C, que és l’opció immobilista, aquells que consideren que el millor és que la Diagonal es quedi com està. Però encara és més significativa la dada de participació: Només un 12% del cens ha dedicat uns minuts del seu temps a votar, durant tota la setmana prevista. No hi ha, per tant, espai per al matís: Una consulta, tres derrotes.

Gaudint del fracàs dels altres

Francesc Ribera ‘ Titot ‘.

És lleig, ho reconec. Per això no extendré la satisfacció visceral més enllà del títol de l’entrada i no m’entretindré a concretar l’extensió del meu somriure o el benestar general del cos mentre Jordi Hereu reconeixia el fracàs aclaparador de la consulta sobre la Diagonal.

Aquells que deien que les consultes sobre la independència eren un fracàs perquè només assolien el 40%, el 32%, el 21% ara s’han trobat amb una participació del 12% i a més, en la seva immensa majoria (un 80%) per contradir la seva proposta.

Ja seria una diferència abismal si les consultes per la independència i la de la Diagonal haguessin comptat amb els mateixos mitjans propis i aliens, però la diferència encara es multiplica si es tenen en compte els condicionants dels dos tipus de consultes.

La píndola de la setmana : l’alcaldada

Carme-Laura Gil.

Barcelona és la ciutat bella, bruta, de pedres velles i noves, de vitralls i dracs inofensius, amb un centre apretat d’història i una perifèria que explica històries proletàries de trens, fires, vapors i aigua. És una ciutat bonica, encisadora. Ara ha envermellit, no pas pel roig de velluts decadents ni banderes esguinçades sinó per vergonya.