La Consulta sobre la Independència continua

Uriel Bertran.

Durant aquests mesos d’agost i setembre municipis com Solivella, Alfarràs o Bell-lloc d’Urgell s’afegiran als més de 500 que ja han organitzat la Consulta sobre la Independència i pel 17 d’octubre s’està organitzant una onada important amb Tarragona, Rubí, La Bisbal del Penedès o Gavà. Seran les consultes que ens enllaçaran amb la de la capital de la nostra nació, el 10 d’abril de 2011 a Barcelona.

Mentre molts de nosaltres estem abocats en el procés de conformació d’una gran candidatura independentista per proclamar la independència des del Parlament de Catalunya, que permeti donar una continuïtat política al procés de Consulta sobre la Independència i tingui la capacitat d’aconseguir canvis estructurals i institucionals en el sentit del que ha votat la majoria del poble català que ja ha estat cridat a les urnes, és important que el bullir l’olla de la Consulta sobre la Independència no s’aturi. És la remor que ha de persistir, com ens deia Miquel Martí i Pol.

Perquè he deixat de militar a ERC i treballaré per la Solidaritat Catalana per la Independència

Uriel Bertran.

Sóc independentista des que tinc ús de raó. Vaig entrar a militar a les JERC amb 16 anys i, des de llavors, he treballat incansablement per la independència. Tothom qui em coneix sap que sempre he estat al peu del canó i que les decisions les prenc després de rumiar-hi molt. La decisió d’avui, de deixar la meva militància a ERC no ha estat fàcil per a mi, però l’he pres de forma molt reflexiva i conscient.

He discrepat de l’estratègia d’ERC aquests darrers anys i he intentat canviar-la des de dins fins, primer en la Conferència Nacional de l’any 2007 i, després, al Congrés Nacional del 2008. No ha estat possible. La majoria de la militància va optar per continuar amb l’actual estratègia i direcció, i l’opinió de la majoria sempre s’ha de respectar. Arribats en aquest punt, era perfectament conscient que, o bé l’estratègia canviava o la meva militància a ERC perdria el sentit.

Fets recents m’han permès constatar que l’estratègia d’ERC ni ha canviat ni canviarà i, mentre, la direcció s’ha anat tancant més i més en ella mateixa sense escoltar la veu del poble.

Han mort l’Estatut, Visca l’Estat català!

Uriel Bertran.

Diuen que al llarg de la història sempre hi ha hagut una diferència essencial entre l’Imperi Britànic i l’Imperi Espanyol respecte al tracte i la negociació que ambdues metròpolis han mantingut amb les seves colònies quan aquestes han aconseguit la seva independència. Així, l’Imperi Britànic, ha  aconseguit  arribar a acords amistosos amb les colònies encara que fos  el minut abans de la proclamació de la independència, per contra, l’Imperi Espanyol,  només s’ha plantejat arribar a acords amb les colònies el minut després de la proclamació de la independència, quan ja era impossible un arranjament amistós. L’Estat espanyol sempre ha calculat molt malament la correlació de forces entre el poder central i la colònia, i així li ha anat, foragitat d’arreu i  avui un estat en ruïna, espoliador i antidemocràtic.

No ens ha d’estranyar, doncs, la liquidació de l’Estatut que ha practicat el Tribunal Constitucional. Només negociaran el minut després de la proclamació de la nostra independència, quan ja no els serveixi de res. És la doctrina espanyola –ara constitucional-  de sempre, la del tot o res. Un diari digital espanyol ho tornava a deixar clar aquests dies: “Señora Cataluña: deje de refunfuñar y, si no está a gusto, ¡váyase!… ¿A que no tienen agallas para proclamarse independientes?”

El referèndum per la independència

Uriel Bertran.

El referèndum oficial per la independència s’acosta. En una jornada de transcendència històrica, el 8 de juny passat, la mesa del Parlament admetia a tràmit la iniciativa popular perquè el Parlament convoqui el referèndum oficial sobre la independència, amb el vot a favor dels tres partits que tradicionalment han donat suport al dret a l’autodeterminació (CiU, ERC i ICV-EUiA) i amb el vot en contra de l’unionisme antidemocràtic (PSC i PP).

La primera constatació és que el suport a la tramitació del referèndum és molt ampli i es correspon a una representació al Parlament de 81 diputats, per només 51 dels unionistes antidemocràtics que hi han votat en contra. És un bon començament.

La Iniciativa Popular pel Referèndum d’Independència rep el suport internacional del Sinn Féin, l’NVA de Fandes, el Parti Québécois, i d’un assessor de la campanya presidencial de Barack Obama

Uriel Bertran.

En les darreres hores, la proposta de Referèndum Nacional d’Iniciativa Popular sobre la Independència que dimarts es va presentar al registre del Parlament de Catalunya ha rebut el suport internacional del Sinn Féin d’Irlanda, que en aquest moment és la primera força política d’Irlanda del Nord, de l’NVA de Flandes, que les enquestes situen com a guanyador de les properes eleccions a Flandes, del Parti Québécois, primer partit del Quebec també segons les enquestes i de Edgardo M. Vázquez-Rivera, que fou assessor de la campanya de Barack Obama en les darreres eleccions presidencials.

D’aquesta manera es confirma el gran interès que la Consulta i la proposta d’Iniciativa Popular de Referèndum Oficial sobre la Independència, estan generant arreu del món. En aquests moments es continuen rebent mostres de suport d’altres formacions polítiques internacionals, mostres de suport que s’aniran fent públiques en els propers dies.

Us adjunto el text de suport d’Edgardo M. Vázquez-Rivera, assessor de la campanya presidencial de Barack Obama.

“Honorables Diputados:

No me presento ante ustedes como representante de un grupo particular, ni de una ideología específica. Les escribo con muchísimo respeto y las mejores intenciones que un ciudadano común puede tener.

El Sí a la independència suma ja més vots que ERC

Uriel Bertran.

Un nou paradigma sobre les possibilitats de l’independentisme polític d’esdevenir majoritari s’està obrint pas al nostre davant a partir dels resultats de la Consulta sobre la independència.

Des de fa ja alguns anys sostinc que és possible una acumulació de força política independentista, fins a esdevenir majoritària, a través d’una estratègia clara i diàfana que plantegi la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.