Archive for Juliol 21st, 2010

21 Juliol 2010

Iniciativa social i lideratge polític

J.M. Terricabras.

Sovint discutim sobre la capacitat associativa de la nostra anomenada «societat civil». Hi ha coses que resulten òbvies, diguin el que diguin els papers i els experts. Una d’aquestes obvietats és que la societat catalana té una capacitat d’iniciativa absolutament admirable: iniciativa cultural, però també empresarial; iniciativa artística i també esportiva o escolar; iniciatives solidàries, de creació de grups i associacions, iniciatives per fer recerca i per fer teatre, per fer negoci i per entretenir-se, iniciatives perquè sí, gairebé pel gust mateix de tenir-les, d’inventar-les, iniciatives d’impuls individual i iniciatives enteses com a tasca col·lectiva.

Moltes són extraordinàriament eficaces, tot i mantenir un caràcter molt discret. Certament, hi ha centenars de grups escampats pel país que es troben regularment per actuar junts, per llegir i comentar llibres, per fer debats i tertúlies –i bons àpats–, per organitzar conferències, excursions, balls o accions solidàries. A l’estiu, al costat dels concerts més publicitats, hi ha nombroses iniciatives musicals, reduïdes, gairebé clandestines, però d’una gran riquesa; al costat dels grans esdeveniments esportius, hi ha tornejos amables i desinteressats; i hi continua havent conferències, taules rodones, jornades i debats. El clixé del català individualista, garrepa, sorrut i introvertit és un clixé tronat.

read more »

21 Juliol 2010

El PSOE desarma al PSC

Jordi Barbeta.

El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, recibirá hoy en la Moncloa al presidente de la Generalitat, José Montilla, en un momento de grave inflexión política para Catalunya en general y para los socialistas catalanes en particular. La precaria unidad catalanista propiciada el viernes por el president Montilla con el pronunciamiento sobre el Estatut naufragó ayer en el Congreso de los Diputados, torpedeada por orden expresa del presidente del Gobierno.

El grupo socialista se negó en redondo a asumir la resolución unitaria catalana que constaba básicamente del preámbulo del Estatut, que el Tribunal Constitucional ha validado precisamente por considerar que “no tiene eficacia jurídica”. Y la decisión del grupo socialista provocó una paradoja sin precedentes que sin duda tendrá consecuencias políticas. No cautivos, pero sí desarmados, los diputados del PSC se vieron obligados a votar reiteradamente contra las iniciativas y las declaraciones del presidente de la Generalitat, que es también el primer secretario del PSC. No es la primera vez que los socialistas catalanes votan distinto en Madrid que en Barcelona, pero nunca se habían encontrado en la tesitura de tener que elegir entre dos lealtades máximas. Está claro que si los diputados socialistas catalanes no votaron ayer distinto del PSOE no lo harán nunca. Habría sido, por supuesto, una actitud testimonial sin mayor trascendencia, puesto que la votación se habría perdido igual, pero todo indica que la dirección del partido socialista tiene las ideas muy claras sobre la prioridad disciplinaria y la cohesión del grupo parlamentario. Aquí se acaban 30 años de debate sobre la voz diferenciada del socialismo catalán y la reivindicación del grupo parlamentario propio.

read more »

21 Juliol 2010

La unidad civil de los catalanes

Salvador Cardús.

Quizás el argumento más común y más serio para cuestionar la posibilidad de la independencia de Catalunya sea el de una hipotética ruptura de la cohesión social y de la quiebra de la unidad civil de los catalanes. Se trata, por otra parte, de un viejo temor que ya justificó muchas renuncias políticas durante la transición a la democracia, y hasta ahora mismo ha seguido siendo la gran excusa histórica del PSC para dar cuenta de su subordinación al PSOE: evitar el lerrouxismo en este país.

Antes de entrar en la discusión de la hipótesis de la ruptura de la cohesión social, creo conveniente apuntar tres cuestiones previas. En primer lugar, aunque parece exigible que cualquier proyecto político deba dar cuenta de sus posibles consecuencias, no deja de ser interesante que la objeción de la división no ponga en tela de juicio la conveniencia de la propia independencia. A menudo, incluso por parte de los que la ven peligrosa, es considerada justa y razonable, y se aceptaría si no fuera el caso, se dice, de aquella consecuencia dramática de la división social. En segundo lugar, es digno de señalar que, implícitamente, el objetivo de la cohesión da por sentado que la parte de la sociedad catalana que sí desea la independencia –según la última encuesta publicada por La Vanguardia, un 47%– debe renunciar resignadamente a su legítimo deseo de emancipación política.

read more »