El fracàs d’Esquerra

Vicent Sanchis.

La construcció del discurs teòric d’Esquerra és notable. Abans de formar el primer tripartit i encara durant molts anys hi ha hagut les aportacions de Josep-Lluís Carod-Rovira. Carod ha dotat el pensament independentista català d’algunes idees excel•lents. Potser eren del tot pròpies o potser va saber recollir-ne la llavor d’altres teòrics, però ho va fer amb la precisió necessària. Va ser Carod qui va popularitzar el concepte d’independentisme de butxaca. Qui va aventurar que a Catalunya hi hauria cada dia més independentistes, no per contagi de sentiment identitari, sinó per reflexió necessària i interessada. Va ser Carod qui reivindicava una gent que es podia sentir integrant de qualsevol nació del món –com ara Espanya–, però que també se sentia catalana d’una altra manera. I des d’aquest sentiment de pertinença podia arribar a conclusions nacionals ben ambicioses. Durant anys, quan Josep Lluís Carod-Rovira ha anunciat una conferència, quan ha publicat les seves reflexions o quan ha participat en una campanya electoral, tothom n’ha pogut traure un profit que cal reconèixer,. Que ningú s’enganyi quan parli de l’exlíder d’Esquerra Republicana. Ha estat determinant per a la definició d’un nou sobiranisme intel•ligent que superés el límit de la colla o el grupuscle. Costa molt encara en aquest independentisme ara que sembla molt més massiu reconèixer els mèrits dels altres.

El pensament de Joan Puigcercós no és tan sòlid. Ni de bon tros. Però l’estratègia del nou president d’Esquerra Republicana és molt interessant des del punt de vista teòric.

Els EUA, Kosovo i Catalunya

Agustí Colomines.

En una aclaridora sentència que va fer pública la setmana passada, el Tribunal internacional de Justícia va deixar clar que no hi havia cap argument en la legislació internacional que prohibís la independència d’un país: “El tribunal considera que la llei internacional no conté cap prohibició aplicable sobre la declaració d’independència’, va dir el president, el jutge Hisashi Owada, en la seva resolució judicial. ‘En conseqüència, coincidim a dir que la declaració d’independència del 17 de febrer de 2008, no viola la llei internacional”. L’alt tribunal va decidir això per deu vots a quatre. Per tant, va voler deixar ben clar que la declaració d’independència de Kosovo, adoptada el 17 de febrer de 2008, no violava la llei internacional ni la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU (del 1999). Sobre el fet que el Consell de Seguretat de l’ONU hagués condemnat algunes declaracions d’independència, va manifestar que “la il·legalitat lligada a les declaracions d’independència no derivava del seu caràcter unilateral, sinó del fet d’anar lligades a l’ús il·legal de la força o d’haver-se comès algunes altres violacions de la llei internacional”. I explicita, a més, que “no hi ha una prohibició contra la unilateralitat en si”. Per extensió, doncs, cap declaració d’independència no contravé el dret internacional.

Cal celebrar aquesta resolució del màxim òrgan jurídic de les Nacions Unides. Però no val a badar.