Facin una enquesta ara!

Saül Gordillo.

És aquesta setmana que realment tindria sentit saber la temperatura de l’independentisme català. Per què no es fan enquestes aquesta setmana per conèixer el percentatge de catalans que optaria per la independència en cas de referèndum? Per què es difonen només les enquestes quan minimitzen el sobiranisme del país i no en promouen quan hi ha el risc que el percentatge sigui escandalosament majoritari? És evident que determinats organismes públics i privats no tindran gaire interès en conèixer el pols independentista després de la tisorada estatutària del Tribunal Constitucional. Però seria útil i necessari que abans de la manifestació del 10 de juliol se’n fessin, d’enquestes, i que es donessin a conèixer a la ciutadania.

Hi ha l’eterna tendència disgregadora del mateix independentisme, que pateix una síndrome de divisió cel·lular adversa

Vicent Sanchis.

El procés de reforma estatutària a Catalunya ha dibuixat un mapa de debilitats. De febleses pròpies i de fortaleses alienes. Tot això ja s’intuïa, però ara ha quedat descaradament clar. Davant la trista constatació que el conflicte d’interessos nacionals es resol sempre a favor dels mateixos, alguns catalans se n’alegren, uns altres s’hi resignen i finalment alguns estan disposats a intentar canviar la situació.

La primera debilitat és de procediment democràtic. L’Estatut va ser votat, en primera instància en un parlament que reflecteix la pluralitat política del país. Després va ser rectificat i reduït al Parlament espanyol, sense possibilitat de rèplica, que és l’espill exclusivament de la realitat espanyola. Una realitat antagònica amb la catalana. Finalment, ha estat mutilat en una tercera cambra on ni tan sols hi ha representació pròpia. Els membres del Tribunal Constitucional han votat com si fossin diputats representants exclusivament del PSOE i del PP. En el seu llenguatge semànticament trampós, “conservadors” i “progressistes”. Què cal conservar i a quin progrés fa referència aquesta distinció? En tot el procés qui ha quedat més en evidència ha estat la voluntat majoritària del poble català, que no és reconegut com a tal, expressada a les urnes. Quina llei votada pels catalans té garanties de sobreviure quan entra en aquest laberint hostil?